CCOOmics

CCOOmicsLa tasca de realitzar un còmic, és molt personal i no hi ha gaires intermediacions entre l’autor i la seva obra que no siguin els elements materials per a realitzar-la. En el cas de les historietes del CCOOMICS no n'hi ha cap ja que les i els alumnes són les i els responsables totals d’aquestes narracions gràfiques, que són producte de les seves pràctiques. I malgrat això són fruit també d’una alquímia que impregna el treball individual de sentit col·lectiu i que es produeix al laboratori de les reunions conjuntes dels diferents grups: la Llotja, Massana, Pau Gargallo-Art, la Industrial i Serra i Abella.

Al voltant d'una taula es comparteixen les idees, els projectes, els esbossos, les vinyetes, les seqüències, les pàgines i les historietes que són sotmeses al tractament creatiu de la valoració conjunta. Entre totes s’aporten valoracions i se superen els inevitables, i alhora estimulants, obstacles: el guió que es resisteix a ser arrodonit, la paraula oportuna que no apareix, la possible millora gràfica o l’alternativa per sortir de qualsevol atzucac narratiu. Són espais per a la cooperació, per a un aprenentatge comú en la pràctica. Per això els moments més satisfactoris són aquells en els que s’expressa espontàniament l’admiració pel treball d’un altre, quan el petit èxit personal se sent col·lectivament. Un col·lectiu que és plural en la seva diversa manera de viure el còmic, tant des de la perspectiva lectora com de l’autora, que és tant variada i diferenciada com el propi medi. Així l'humor conviu amb el relat intimista, el costumisme, el reportatge, la ficció futurista...

El grafisme d'influència del “manga” es veí d’altres estètiques com la superheroica, la dels nostres tebeos de sempre o la més propera a la il·lustració. De la mateixa manera la temàtica es passeja per un ampli ventall que va des de la memòria, també personal i col·lectiva, fins la projecció distòpica, des de l’experiència personal, o propera sobre la definició de la identitat fins a la parodia de comportaments masclistes, des de les reivindicacions animalistes al testimoni social. De manera que les seves vinyetes són com una mena de miralls en els que es reflecteixen preocupacions, il·lusions, incerteses, reafirmacions... i també capacitat de construir el present, com a mínim de construir aquests grans ccoomics que heu de passar a llegir ja.

Pepe Gálvez

Més informació sobre el CCOOmics