desigualtats
 
 
 
 
 
Es mantenen les desigualtats socials, malgrat el creixement econòmic

Enguany hem presentat l’informe Evolució de les desigualtats socials a Catalunya: es manté la bretxa social, amb dades molt interessants sobre la caiguda de la protecció social, la bretxa fiscal o l’augment de la pobresa laboral. Aquí us presentem les conclusions més rellevants.

Sovint, es pensa que les desigualtats s’han incrementat per la crisi i que quan en sortim es reduiran. Aquesta imatge és falsa. Les desigualtats van créixer abans de la crisi —de fet, aquestes en són una de les causes—, es van accelerar durant la crisi i no s’estan reduint en la represa.

A Catalunya, aquest fenomen és especialment agut en relació amb la Unió Europea (UE), de manera que ens allunyem més encara de les mitjanes de cohesió social i protecció social del nostre entorn.

El primer factor de desigualtat és la situació del mercat de treball i el pes dels salaris en el repartiment de la riquesa.

Pel que fa a l’atur, cal recordar que, malgrat la represa de la creació d’ocupació, encara hi ha a Catalunya 300.000 persones ocupades menys que abans de la crisi, i l’any 2017, encara més de la meitat de la població en situació d’atur feia més d’un any que no treballava.

La població aturada que viu en llars on tots els membres actius estan aturats es va doblar entre el 2008 i el 2013 i, malgrat la reducció dels darrers dos anys, prop del 38 % dels aturats viu en una llar en aquesta situació.

La remuneració del treball assalariat ha crescut per sota dels augments de productivitat de l’economia. Això s’ha accentuat com a conseqüència de la reforma laboral. El pes de la remuneració dels assalariats sobre el PIB generat s’ha situat, a Catalunya, en la darrera fase de creixement econòmic (2014-2016), en el 48,3 %, amb una significativa reducció respecte de la mitjana dels anys de crisi (2,1 punts percentuals per sota) i respecte de la mitjana de l’etapa de creixement prèvia a la crisi (0,8 punts percentuals per sota). Aquest retrocés és més intens que en el cas de la UE, on el pes de les remuneracions a assalariats sobre el PIB es manté relativament més estable.

Això ha afectat amb més intensitat les rendes salarials més baixes, majoritàries en activitats poc protegides per la negociació col·lectiva, al mateix temps que les rendes del capital i els sous dels directius han augmentat. 

Sistema fiscal injust

Aquesta situació es veu agreujada per una política fiscal poc progressiva. La pressió fiscal a Catalunya se situa en 5,4 punts del producte interior brut (PIB), per sota de la mitjana de la UE. A més, en la sortida de la crisi, la participació fiscal en el PIB s’ha recuperat a la UE, i a Catalunya, no. És consolida la bretxa fiscal entre nosaltres i la UE.

A més, la tributació a Catalunya té un caràcter força regressiu, ja que només una tercera part dels ingressos provenen dels impostos directes associats a la renda i al patrimoni. Tenim un sistema fiscal injust i insuficient per assolir els estàndards de benestar europeu.

Si tenim menys recursos fiscals, és d’esperar que tinguem menys despesa en polítiques socials. La realitat encara és pitjor. Si la nostra bretxa fiscal és de 5,4 punts, la bretxa en protecció social respecte de la mitjana de la UE és de 7 punts de PIB.

En conseqüència, polítiques com l’educació i la sanitat estan mal finançades. De política pública d’habitatge, pràcticament no n’hi ha. La despesa pública en educació s’ha mantingut històricament per sota dels nivells mitjans europeus, al voltant d’1,3 punts percentuals del PIB de mitjana, al llarg dels darrers 17 anys, la qual cosa afecta de manera particularment negativa la igualtat d’oportunitats. El 2016 el pressupost en educació estava encara al nivell del 2013. En canvi, l’increment de l’alumnat continua, de manera que els recursos per alumne es redueixen.

A Catalunya, la despesa pública en sanitat l’any 2015 va ser de 5,4 punts del PIB, quan la de la UE va ser de 6,65 punts del PIB. D’altra banda, la despesa en protecció social és menor a Catalunya que a Espanya, encara que també està situada 3,2 punts per sota de la despesa de la UE. Consegüentment, les polítiques de protecció social que depenen de l’Estat també estan situades molt per sota del necessari.

Milers d’aturats sense protecció

S’ha degradat la cobertura i la qualitat de la protecció davant l’atur. Per exemple, a Catalunya, l’any 2017, un 70,3 % de qui es trobava en situació d’atur, havent treballat prèviament, no rebia cap prestació. Són 292.000 persones.

Les pensions han perdut poder adquisitiu. La pèrdua acumulada del poder adquisitiu de les pensions entre el 2007 i el 2017 va ser d’un 9,4 %. En el període de crisi (2008-2013) la pèrdua va ser del 8,2 % i entre el 2014 i el 2017 la pèrdua de poder adquisitiu va ser d’un 1,2 %.

Tot plegat, condueix a un increment de la desigualtat. La diferència entre les rendes més altes i les més baixes es va incrementar durant els anys de crisi, tot i reduir-se lleugerament en els darrers anys (2014-2016). La renda del 20 % de les famílies amb ingressos més elevats va ser l’any 2016 5,7 vegades superior a la renda del 20 % de les famílies amb menys ingressos, mentre que en el conjunt de la UE era 5,1 vegades superior.

És fals que pugui créixer la desigualtat i, alhora, el benestar de tothom. En termes mitjans, els anys 2014-2017, la renda per habitant generada a Catalunya va tenir una capacitat adquisitiva inferior que l’existent, en termes mitjans, els anys 2000-2007. A la UE ja s’ha recuperat el poder adquisitiu que es va perdre entre el 2008 i el 2013; a Catalunya, no.

Augmenta el risc de pobresa

Més desigualtat suposa l’increment de les situacions de pobresa o de risc d’exclusió. La taxa de risc de pobresa a Catalunya és del 23,8 %, i inclou 1.754.000 persones.

La taxa de pobresa en el treball, és a dir, el nombre de treballadors i treballadores que, tot i tenir una feina són pobres, ha crescut ininterrompudament entre el 2010 i el 2017, a Catalunya, a Espanya i a la Unió Europea. A Catalunya parlem d’un 12,2 % (335.000 persones). Si el càlcul el fem en el supòsit d’autonomia i segons la renda individual (no la familiar), el 2015 la taxa de pobresa en el treball de les dones superava en més d’11 punts la dels homes. En tots els factors estudiats, la situació de dones, persones joves i persones d’origen estranger és pitjor que la mitjana.

El creixement amb desigualtat és de curta volada, ja que és ineficaç econòmicament perquè deprimeix la demanda interna, que n’és el primer factor. A més, és injust i condueix tard o d’hora a agreujar les expressions del conflicte social. Per revertir el creixement de la desigualtat, cal crear ocupació de qualitat, enfortir els salaris, emprendre la reforma fiscal i augmentar la despesa en protecció social.

Llorenç Serrano
Responsable del Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) de CCOO de Catalunya

Alfons Labrador
Coordinador del Seminari Salvador Seguí

Informe complet

Vídeo de la roda de premsa


 
 
 
Privacitat i protecció de dades
Les teves dades formen part d’un fitxer del qual és titular CCOO de Catalunya. La finalitat d’aquest fitxer és mantenir-te informat de les activitats de CCOO de Catalunya que poden ser del teu interès. D’acord amb la posada en marxa del nou RGPD i de la Llei orgànica 3/2018, a l’adreça electrònica dpd@ccoo.cat, pots enviar‑nos totes les teves observacions, dubtes i suggeriments. També t’informem que pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, supressió i oposició adreçant-te a la Delegació de Protecció de Dades de CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16, 08003, Barcelona. I per consultar tota la informació relacionada hem posat en marxa la web https://rgpd.ccoo.cat, on també podrem interactuar sobre aquest tema.

El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Joan Carles Gallego i Herrera.
Comitè del Butlletí: Joan Carles Gallego i Herrera, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Dolors Llobet, Llorenç Serrano.
Consell de redacció d’aquest número: Llorenç Serrano, Ricard Bellera, Toni Mora, Salvador Clarós, David Monsergas.
Participen a més en aquest número: Alfons Labrador, Neus Moreno, Carles Garcia Maestre.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: ceres@ccoo.cat