Les desigualtats de salut a Catalunya: un repte que no pot esperar
Desigualdades en salud en Cataluña. Desigualdades sociales en salud y las políticas públicas para su reducción (2003-2018), de Alicia Hernández

Tot i l’augment general de l’esperança de vida al nàixer i d’altres indicadors de salut que sobretot els països més rics han experimentat durant decennis, nombrosos estudis científics mostren també com existeixen grans desigualtats de salut, que sovint són encara poc conegudes. Catalunya no és excepció: un recent estudi científic mostra com l’esperança de vida de la població catalana més benestant és molt superior (12 anys als homes, i gairebé 10 anys a les dones) en comparació amb la de la més empobrida (Bilal, U.; Cainzos-Achirica, M.; Cleries, M.; [et al.]. Socioeconomic status, life expectancy and mortality in a universal healthcare setting: An individual-level analysis of>6 million Catalan residents. Preventive Medicine. 2019; 123: 91-94.). Els factors més importants relacionats amb aquesta i altres desigualtats són polítics i socials: els anomenats determinants socials de la salut (l'ocupació, la desigualtat econòmica, la precarietat laboral i social, els problemes mediambientals i d’habitatge, entre d'altres), els eixos que estratifiquen la societat (la classe social, el gènere, els grups ètnics, l‘edat, la situació migratòria, el territori, les discapacitats, etc.), i les múltiples formes d’explotació, dominació, discriminació i injustícia social que existeixen en un món capitalista dominat per relacions de poder molt desiguals.

D’altre banda, disposar d’un sistema sociosanitari desmercantilitzat, públic, democràtic i participatiu és també un factor de gran relleu que pot ajudar a millorar l’equitat. Ara bé, per evitar que la sanitat sigui un negoci i que esdevingui un dret i un bé comú real per a tota la col·lectivitat, cal canviar l’actual model de salut i aconseguir una sanitat pública (propietat, provisió, gestió i avaluació de serveis) que ofereixi un servei universal i equitatiu, gratuït (pagat amb impostos i sense “repagaments”), humà, de qualitat i centrat en l’atenció primària, els determinants socials de la salut i la salut pública. Un sistema on les/els professionals (d’infermeria, auxiliars administratius i d’infermeria, metges/ses, lliterers, serveis de neteja, etc.) tinguin bones condicions laborals, estigui controlat i gestionat de manera pública i democràtica, i amb la participació comunitària directa d’una població apoderada amb el major nivell possible de coneixement sanitari, cultura de salut pública i participació social.

Les desigualtats de salut no poden esperar. Per fer-hi front, cal endegar tres reptes crucials: 1) desenvolupar un Pla estratègic de recerca i vigilància sobre les desigualtats de salut que comprengui un sistema d’informació integral i integrat que inclogui els determinants socials de salut, les conductes relacionades amb la salut i l’assistència sanitària i examini sistemàticament tots els eixos de desigualtat; 2) desenvolupar un Pla de polítiques de millora de l’equitat en salut basat en un coneixement i recerca científica d’alta qualitat. Cal destacar la importància de millorar les polítiques d’atenció a la dependència, fins ara molt poc desenvolupades, així com les polítiques socials que tenen a veure amb el dret a l’habitatge, la renda, entre d’altres; i 3) desenvolupar un Pla de participació i apoderament comunitari, que analitzi els conflictes d’interessos, tingui capacitat de codecisió social i un elevat nivell d’educació integral sobre l’equitat en salut (Benach, J.; Pericàs, J.M.; Llop Gironés, A.; Martínez, A. Les polítiques de salut a Catalunya: evolució, contradiccions i reptes. A: Gomà R.; Subirats, J. (coords). Canvi d'època i de polítiques públiques a Catalunya. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2019: 324-341.). Aquest Pla haurà de tenir en compte les desigualtats en la participació i estimular la dels col·lectius més desafavorits i que tenen menys influència i poder. En aquest nou model de salut català, els determinants socials de l’equitat, la salut laboral, ambiental, mental i els serveis sociosanitaris han de tenir un pes molt major, però alhora cal desmercantilitzar i desmedicalitzar integralment l’actual sistema català de salut, i també humanitzar i socialitzar la salut i la sanitat com a béns comuns de la societat catalana i com a dret humà universal.

Un pas fonamental en l’eliminació de les desigualtats de salut és que aquestes siguin estudiades i analitzades en profunditat tant en estudis científics com a les publicacions de divulgació. Cal posar en valor que aquestes desigualtats siguin objecte d’una major atenció dins l’àmbit sindical en diplomatures com el Postgrau sobre Idees i Experiències Polítiques Transformadores, que han organitzat conjuntament la Fundació Cipriano García de CC.OO. de Catalunya, la Fundació Nous Horitzons i la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest sentit, Alicia Hernández Jarque ha presentat dins l’esmentat postgrau el seu treball final “Desigualdades en salud en Cataluña. Desigualdades sociales en salud y las políticas públicas para su reducción (2003-2018)”, un destacable estudi que us presentem i convidem a llegir.

Joan Benach
Grup de Recerca en Desigualtats en Salut (GREDS-EMCONET) i JHU-UPF Public Policy Center de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona

Alicia Hernández. Desigualdades en salud en Cataluña. Desigualdades sociales en salud y las políticas públicas para su reducción (2003-2018)

 
 
Privacitat i protecció de dades
Les teves dades formen part d’un fitxer del qual és titular CCOO de Catalunya. La finalitat d’aquest fitxer és mantenir-te informat de les activitats de CCOO de Catalunya que poden ser del teu interès. D’acord amb la posada en marxa del nou RGPD i de la Llei orgànica 3/2018, a l’adreça electrònica dpd@ccoo.cat, pots enviar‑nos totes les teves observacions, dubtes i suggeriments. També t’informem que pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, supressió i oposició adreçant-te a la Delegació de Protecció de Dades de CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16, 08003, Barcelona. I per consultar tota la informació relacionada hem posat en marxa la web https://rgpd.ccoo.cat, on també podrem interactuar sobre aquest tema.

El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Joan Carles Gallego i Herrera.
Comitè del Butlletí: Joan Carles Gallego i Herrera, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Dolors Llobet, Llorenç Serrano.
Consell de redacció d’aquest número: Llorenç Serrano, Ricard Bellera, Toni Mora, Salvador Clarós, David Monsergas.
Participen a més en aquest número: Alfons Labrador, Neus Moreno, Carles Garcia Maestre.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: ceres@ccoo.cat